Parc del Guinardó, Turó de la Rovira i Carmel

Començant la ruta des del Parc del Guinardó -un parc força desconegut-, podem arribar al Turó de la Rovira i des d’allà anar al Turó del Carmel -la muntanya “pelada” com la coneixen els seus veïns-, i, si es vol, enllaçar-ho amb el Parc Güell i, també, amb el Parc de la Creueta del Coll.

Això ens durà unes 2-3 hores, depenent del ritme, i sense comptar la tornada…

En aquesta ocasió explico la ruta començant des del Parc del Guinardó, passant pel Turó de la Rovira i el Carmel, i finalitzant al mateix lloc, és a dir, és una ruta circular. Molt maca i que val la pena descobrir. Deixo per una altra ocasió el Parc Güell i el Parc de la Creueta del Coll..

Aquesta ruta consta d’uns 6km, que es poden fer amb marxa, corrent, o senzillament caminant.

Podem començar per diverses entrades al Parc: la principal, a la plaça del nen de la rutlla, a l’Avinguda Verge de Montserrat, o bé des de l’entrada de Font d’en Fargues, al carrer de Garriga i Roca, que limita el parc per la banda de mar. La primera opció és més suau, ja que les pendents del parc no són tant pronunciades, però recomano la segona si es vol fer més exercici i alhora disfrutar d’un entorn natural únic a Barcelona. S’hi pot accedir des de l’Avinguda Verge de Montserrat també, o des de la Plaça Catalana.

La part més rústica del parc, la que està a una altitud més inferior, té estampes com aquestes:

Imatge

Imatge

Aquesta última correspon al mirador de la Mitja Lluna, que ja pertany al barri de la Font d’en Fargues. En aquest tram és normal trobar-hi corredors a cada volta, ara que està tant de moda aquest esport.

Si iniciem la ruta des de la plaça del nen de la rutlla ens trobarem amb la zona històrica del parc, la que va ser dissenyada per l’arquitecte françès Forestier a la primera meitat del segle XX, i que té l’aigua com a protagonista:

Imatge

Imatge

En aquest tram l’abundància de gossos és destacable, degut al bassal d’aigua que trobem a la part més alta dels bancals, ja que el fan servir com a zona de banys. De fet, tenen el monopoli de la zona..

Deixem enrera doncs la part històrica del parc, i la zona més boscosa, i si seguim els panells indicatius cap a Mühlberg ens dirigirem cap al Turó de la Rovira, passant pel pont que travessa la pedrera i la zona on suposadament hi ha les restes d’un poblat íber. Dic suposadament perquè no hi trobem cap indicació, panell explicatiu ni res que ens indiqui que allà hi ha les restes de l’excavació. Haurien de ser on hi ha unes escales de metall, de camí a la pedrera.

Així doncs arribem al Pont de Mühlberg, construcció de metall i fusta que enllaça els dos extrems de la pedrera. Estem al barri de Can Baró. Arribarem a un petit mirador i des d’allà a unes escalinates que ens duran al cim del Turó de la Rovira (262m), al qual també s’hi pot accedir per l’altra banda, pel carrer Mühlberg, o Marià Labèrnia.

Imatge

Un dels trets diferencials d’aquest barri són les barraques, que van estar-hi presents fins a la dècada dels 80, com les del cim del Turó de la Rovira, on estan ubicades les bateries antiaèries i els dipòsits d’aigua.

Imatge

Al cim del Turó, les vistes són espectaculars. En dies clars s’hi pot veure el Montseny perfectament, la Serra de Marina, Sant Adrià del Besòs, Badalona, i a l’altra banda, Montjuïc, el Prat de Llobregat i Gavà. I, evidentment, tota Barcelona.

Per alguna cosa el van fer servir a la Guerra Civil per a lluitar contra els avions de l’aliança feixista, amb les bateries, com a enclavament estratègic. S’hi poden observar les restes ben conservades, i hi ha varis panells explicatius. El turisme es pot dir que ja ha arribat a la zona. Dissabtes o diumenges al matí és normal trobar-hi grups de turistes i gent local fent fotos, prenent el sol o fent un pic-nic.

Un cop a les bateries, la idea és dirigir-nos cap al cim del Carmel, que queda una mica més enrera, és a dir, més a muntanya, i a banda esquerra. Per això haurem de seguir el caminet que baixa des del Turó per la banda de muntanya i dirigir-nos al Carmel, passant per les cases i barraques que hi ha entre les escalinates i el camí.

Un cop a baix, al carrer de la Gran Vista, ens dirigim a la carretera del Carmel (provablement podem baixar del Turó per altres vies, com el Carrer de Mühlberg, però cito només l’accés que conec). A la carretera, per una banda tenim el Mesón restaurante Las Delicias, famosíssim per les seves tapes i especialitats en braves, i just davant l’entrada al Parc del Carmel, que queda damunt del Parc Güell.

La idea és pujar al cim del Carmel (266m), i per això haurem d’anar a trobar-nos amb l’ermita o santuari de Nuestra Señora del Monte Carmelo.

Imatge

Just a sota de l’ermita hi ha un caminet, quasi imperceptible, que puja cap al cim. Les vistes des de dalt mereixen especial atenció també.

Imatge

Imatge

Es pot veure el Turó de la Rovira, El Putxet, el Parc de la Creueta del Coll, i vistes més àmplies de Montjuïc i del port Vell.

Per baixar, podem baixar pel mateix lloc o bé per l’altra banda, i anar a parar de ple al Parc del Carmel. La baixada serà a través d’una espècie de camí/tartera trencacames, que ens durà al bell mig del parc, on hi ha la curiosa escultura de motius romans que predica L’ordre d’avui és el desordre de demà.

Imatge

Tornem cap a la carretera del Carmel i desfem el camí que hem fet, tot passant pel Turó de la Rovira i endinsant-nos de nou al Parc del Guinardó, passant per la zona històrica si hem iniciat la ruta des de la Font d’en Fargues, o bé per la zona boscosa si l’hem iniciada a la plaça del nen de la rutlla. I c’est tout.

Les zones més descuidades de la ruta les trobem al barri de Can Baró i al Parc del Carmel, on no hi costaria gaire fer-hi alguna petita inversió en remodelar i cuidar els camins, la vegetació, els accessos als parcs i afegir-hi indicacions.

Per pujar al mont del Carmel, per exemple, no hi ha cap indicació, has d’anar muntanya a través pràcticament..i estem parlant d’un parc públic de Barcelona. Per baixar del Turó de la Rovira per la banda de muntanya ja no diguem…hi ha murs i escales que s’estan caient a trossos literalment..una llàstima.

No es pot dir el mateix dels barris de Font d’en Fargues i del Guinardó, tot i que es podria fer alguna millora, les zones verdes i camins estan més cuidats.

Recomanable dur càmera de fotos, aigua i bon calçat per caminar.

Dificultat: baixa.

Durada: 2/3 hores.

Recorregut: 6/7km.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s